dimecres, 15 d’abril de 2020

BIOLOGIA / GEOLOGIA 4t ESO: TREBALL 6a PART

Benvolguts alumnes,

Avui us proposo la lectura d'aquest text que tant d'actualitat està:

Què és un virus?






Aquests dies s'estan parlant constantment de  #SARSCoV2 y #COVIDー19
Algunes persones (incloent del meu entorn més proper) m'han confesat que realment no entenen bé això dels virus, per aquest motiu aquesta entrada...

QUÈ ES UN VIRUS?

Vaig a intentar simplificar MOLT (i em costarà perquè els virus, encara que puguin ser molt dolents, resulten fascinants des d'un punt de vista evolutiu 😎). 
Comencem: Podem imaginar que un virus és una capseta petitona amb una miqueta de material genètic a dins.


Amb "capseta petitona" em refereixo a que, en general, no es poden veure amb un microscopi típic: Són capsetes submicroscòpiques. 
Més coses. En un virus de determinada espècie, cada "individu" rep el nom de VIRIÓ
.

I dic "individu" amb cometes enormes, perquè una cosa fascinant en els virus és que estan al límit entre lo viu i lo mort. —Llavors, els virus són formes de vida? Crec que la majoria de biòlegs dirien que NO. Però dependrà del científic a qui li preguntis 😅😉



El cas és què, quan tens un refredat i esternudes, per exemple, a prop de la taula, molts virions poden quedar a sobre. I allà es quedaran........ perquè, quan ens fixem en un d'aquests virions en concret, resulta que no fa "RES".



El virió a la taula NO es mou per sí mateix, NO s'alimenta, NO es divideix en dos per reproduïr-se (això és la reprocucció a-sexuals pròpies de bactèries! 😜), ... a aquest virió fa menys coses que un gat de porcellana!! 😄

El virió sobre la taula és com un gra de sorra petitíssim. Allà es queda ... fins que, per exemple, es degrada per falta d'humitat, es "trenca" quan netegem amb algun producte de químic, etc.


—Però els virus no són perillosos!?
Sí, si poden ser perillosos. Però no quan estan "tirats" a sobre de la taula 😉. El perill pot arribar quan entren en el cos d'un animal ... per exemple en un cos humà 😱


Si algú entra en contacte amb partícules d'un virus, al tocar aquesta taula i després tocar-se els ulls amb els dits, a l'estar en una habitació amb gent que tossi o tingui estornuts, al mantenir relacions sexuals sense protecció... ...llavors els virions poden entrar en el seu cos.


I és quan comença la batalla!!
Perquè aquestes cosetes microscòpiques i inerts són unes autèntiques dolentes 💣💥💨👹
Amb l'aire, la sang, la mucositat, ... els virions poden acabar arribant a diferents parts del nostre cos.

Quan un virió contacta amb la cèl·lula adequada, aquesta cèl·lula està en seriosos problemes. Com hem dit, un virió està format per un mica de material genètic i una "capseta" que el protegeix. Als virus que infecten a animals, aquesta "capseta" se li sol anomenar COBERTURA vírica.


La cobertura té a la seva superfície unes peces que són "la clau". Recordeu el dibuixet del Coronavirus que ens ensenyen a totes hores? ¿aquella esfera amb moltes cosetes que sobresurten? ¡¡Aquelles peces sòn les que permeten "obrir la porta" per entrar a la cèl·lula!!


Cada peça de l'envoltura vírica està feta amb una proteïna especial. Les cèl·lules del nostre cos també tenen proteïnes d'aquest tipus a la seva superfície. Serveixen perquè les cèl·lules es comuniquin entre sí, perquè el nostre organisme les reconegui com "amigues", etc.


I els virus "s'aprofiten" d'això. Les peces que sobresurten en l'envoltura dels virions encaixen en peces que hi ha a la superfície d'algunes de les nostres cèl·lules. Llavors l'envoltura es fusiona amb la membrana de la cèl·lula ¡¡ i el virus entra !!


Com el lladre que aconsegueix obrir la cambra cuirassada d'un banc, el virió obté l'opció que el seu material genètic es coli a la cèl·lula. El virió a la taula no era capaç de fer res, no podia fer còpies del seu material genètic. Però ara la cosa canvia MOLT.


Ara el material genètic del virió està dins de la cèl·lula i aquesta és una màquina de copiar i fabricar !! El virió és com un hacker que pirateja "el sistema" i posa a treballar per ell a la maquinària cel·lular.


A poc a poc la cèl·lula s'omple de còpies del material genètic del virió i còpies de les peces necessàries per formar la "capseta" que portarà dins el material genètic. Ambdues coses s'uneixen, surten de la cèl·lula emportant-se part de la membrana* ... i ja tenim nou virió


En realitat, MOLTS nous virions que van emergint de la cèl·lula i estan llestos per repartir el procés sempre que s'adhereixin a altres cèl·lules del tipus apropiat. En resum: els virus són paràsits que només poden reproduir-se "hackejant" a atres organismes.


—Per què alguns virus produeixen malalties només en un únic teixit? exemple: vies respiratòries.
Perquè les cèl·lules de cada tipus de teixit tenen en la seva superfície unes proteïnes característiques (aquelles peces que "reconeixen" els virions).


—Per què diuen que no s'ha de fer servir antibiòtics contra virus?
Els antibiòtics (="CONTRA EL QUE ESTÀ VIU" 😉) són substàncies que típicament afecten de manera important a l'activitat de cèl·lules vives (ex: bactèries). I els virus NO són vida en forma de cèl·lula!!
—Què hi ha de les mutacions? Van dir a la TV que quan un virus "se sent amenaçat" muta i s'adapta?
Entenc que a vegades es diuen aquestes coses per intentar explicar la situació de manera simple ... ... PERÒ ÉS "MASSA INCORRECTE" INCORRECTE i indueix a posteriors errors.


Els virus NO MUTEN PER ADAPTAR-SE a algun fet. Es produeixen mutacions "constantement", per exemple: perquè la cèl·lula que fabrica còpies de material genètic del virus "fa" alguns errors, perquè hi ha errades a l'hora de "muntar" las peces dels nous virions, etc.
Així que, de vegades, apareixen mutacions dins d'una espècie concreta de virus. Algunes poden veure's seleccionades positivament, pel que hi haurà major quantitat de virions amb aquesta mutació en la següent "generació". Altres són seleccionades negativament ...


Aquestes van desapareixent. Per exemple, un estudi que ha analizat 103 seqüències genètiques (genomes) de SARS-CoV-2 ha trobat mutacions en 149 posicions de la seqüència. El mateix estudi indica que dins del SARS-CoV-2 hi ha dos "grups" de virions*.


Un d'aquests grups resulta una mica més contagiós i provoca una malaltia anomenada #COVIDー19 una mica més perjudicial. I, com hem vigilat molt a les persones que estaven greus, sembla que hem seleccionat negativament a aquest grup de virions més perjudicial (els hem tornat menys freqüents).

[*nota: l'estudi que parla d'aquests dos tipus de soques, ha sigut molt criticat per alguns científics i, probablement, encara queda molt per discutir sobra la validesa d'aquestes deduccions]

Per cert, un virus que resulta massa letal pot ésser contraproduent. Pensem-ho: Els virions necessiten cèl·lules vives per poder multiplicar-se! Si el virus mata a tots els animals als que infecta, arriba un punt en el que hi ha noves cèl·lues que infectar.


Alguns virus són molt letals en una espècie, però al mateix temps, causen molt poco o cap mal en altre espècie. Aquesta segona espècie és el reservori natural del virus, i assegura la supervivència de dit patògen. D'aquí la por al famós "salt entre espècies".
 

En fi, lo dels virus és al·lucinant. Són la cosa biològica més numerosa en el nostre planeta. Hi ha moltíssim tipus: "capsetes" de formes molt variades, amb envoltura i sense envoltura, penetren cèl·lules de diferents maneres, infecten a animals, a plantes, a fongs, a bactèries... inclòs a altres virus!! (però aquesta és una altra història... per un altre dia 😉).
També són interesantíssims des d'un punt de vista Evolutiu: La seva mania de ficar-se en cèl·lues i fer-les servir com a "fàbriques" ha causat transferència horitzontal de gens (des d'una espècie a una altra diferent!!). I sembla que alguns grups de virus ja coexistien amb L.U.C.A.*


[*nota: (last universal common ancestor) seria la hipotètica primera forma de vida de la que descendim totes les espècies vives existents (i extintes)].

Refer

ACTIVITAT 1:
Realitza un informe sobre qualsevol informació sobre els virus. No necessàriament ha de ser sobre el coronavirus, sinó de qualsevol de tots els que existeixen. Busca informació a diferents webs, contrasta-la, anota totes les web d'on la treus aquesta informació i realitza teva pròpia webgrafia. Investiga, et deixo que puguis parlar del que et vingui de gust a sobre dels virus (només dels virus). Inclou fotografies, imatges, (sempre indicant peu de pàgina recorda!), esquemes, gràfics... fins i tot, pots cercar i aprofitar retalls de premsa... però mai copiar/enganxar, sinó modificar-ho amb les teves paraules...

Referències

ACTIVITAT 2:
Respon a les següents preguntes:

1. Què conté la "capseta" la capseta petitona que envolta un virus?
2. Quin nom rep cada individu d'una determinada espècie de virus?
3. Els virus es poden considerar formes de vida? Raona la teva resposta.
4. Quines són les funcions vitals que realitza un virus?
5. És el mateix un virus que una bactèria?
6. Com s'anomena la "capseta" que envolta el virus?
7. Quin és l'objectiu del virus i què fa un cop aconsegueix entrar a dins d'una cèl·lula?


Converteix-te en un divulgador científic.
Verònica Cruz

dilluns, 13 d’abril de 2020

BIOLOGIA / GEOLOGIA 4t ESO: CORRECCIÓ TREBALL 4a PART

Benvolguts alumnes,

Avui corretgim els esquemes i activitats proposades en aquesta entrada:

Maqueta d'una cèl·lula eucariota animal

Adjunto imatge per corretgir el següents esquemes:

Esquema de la cèl·lula procariota i l'origen de la cèl·lula eucariota

Cèl·lula procariota

- Examen tipus test (no cal contestar si la pregunta no està explicada a classe, com la meiosi).

RESPOSTES:

1B
2D
3C
4D
5A
6A
7C
8B
9C
10A

-Cèl·lula eucariota animal

Cèl·lula eucariota animal


-Cèl·lula eucariota vegetal

Cèl·lula eucariota vegetal


Nucli cel·lular

Nucli cel·lular



Que tingueu una bona jornada!

Verònica Cruz 😀

dijous, 2 d’abril de 2020

BIOLOGIA / GEOLOGIA 4t ESO: CORRECCIÓ TREBALL OPCIONAL 3a PART

Bon dia nois i noies!!!

CORRECCIÓ: PRÀCTICA DE LABORATORI A CASA!!!!!


Objectius:             1. Fer servir una tècnica de laboratori d’ús senzill per poder observar l’ADN contingut a les cèl·lules de la teva saliva.

Material:
  • Alcohol de 96˚.
  • Vareta fina.
  • Gots transparents.
  • Culleres.
  • Detergent líquid.
  • Sal comuna (NaCl).
  • Aigua de l’aixeta.
  • Etiquetes adhesives.

Preparació del material:

  1. En un got, dissolem el detergent en l’aigua al 25%, que correspon aproximadament a una cullerada de sabó i tres cullerades d’aigua.
  2. En un got, dissolem una cullerada de sal comuna al 6% en aigua, que equival a dissoldre una cullerada de sal en un      got d’aigua i mesclem per dissoldre.

Fem l’experiència:

Enganxem una etiqueta amb el nostre nom als gots que fem servir. A continuació, posem una cullerada d’aigua al got de plàstic. Aquesta aigua la glopegem durant mig minut i la tornem al got. D’aquesta manera aconseguim les cèl·lules que necessitem.
Ara agafem les mostres que hem preparat prèviament i les afegim al got. D’aquesta manera, aconseguirem trencar les membranes cel·lulars per deixar exposat el nucli i alliberar l’ADN. L’aigua ha passat d’estar tèrbola a ser transparent i del color del detergent.
Afegim molt lentament alcohol per les parets del got, aproximadament fins a la meitat, de manera que no es barregi amb la solució aquosa. L’alcohol fa que l’ADN es concentri i precipiti. Quan el nucli està exposat, és necessari protegir-lo de certs enzims i aïllar-lo, per això s’utilitza l’alcohol.
Al cap d’un minut, l’ADN s’ha concentrat i és visible, ja que forma uns fils llargs de color blanc.


Preguntes:

  1. Quin tipus de cèl·lules has utilitzat en l’activitat?

Com la mostra ha estat saliva humana, hem utilitzat cèl·lules eucariotes animals. Aquestes són cèl·lules somàtiques  per tant cèl·lules diploides, que constaran del doble material genètic.
La saliva arrossega les cèl·lules de l'epiteli que recobreix les parets internes de la boca i que s'estan desprenent constantment. Durant l'esbandida l'aigua ha recollit les cèl·lules que es desprenen de les genives, les parets de la boca, la llengua, etc.

Per poder accedir a l'ADN primer hem d'accedir a el nucli de la cèl·lula i per això és necessari trencar la membrana plasmàtica. Després ha de trencar-se la membrana nuclear, per deixar lliure l'ADN. Finalment hem de protegir l'ADN d'enzims que puguin destruir-lo i per aïllar-cal fer que precipiti en alcohol.
La sal comuna (NaCl), amb aquesta concentració, és un mitjà hipertònic que provoca l'esclat de les cèl·lules i els nuclis, quedant lliure les fibres de cromatina. el detergent compleix la missió de formar un complex amb les proteïnes histones i separar-les de l'ADN.
L'ADN és soluble en aigua però quan es troba en alcohol es desenrotlla i precipita a la interfície alcohol - aigua. L'alcohol també separa l'ADN d'altres components cel·lulars que són deixats en la solució aquosa.
En realitat el procediment descrit és per separar àcids nucleics, de manera que
obtenim una barreja d'ADN i ARN.


  1. Descriu com és la mostra que has obtingut (forma, color) i realitza un dibuix esquemàtic. En pots treure alguna conclusió de la seva morfologia? 
Preparació i barreja de solucions


  1. Per què serveix el detergent que hem afegit a la nostra mostra? 

Aconseguirem gràcies al detergent, trencar les membranes cel·lulars per deixar exposat el nucli i alliberat l'ADN. L'aigua ha passat d'estar tèrbola a ser transparent i del color del detergent.


  1. Per quina raó afegim l’alcohol a la mostra?
  L'alcohol serveix perquè l'ADN es concentri i precipiti. Quan el nucli està exposat, és necessari protegir-lo de certs enzims i aïllar-lo.

  1. Creus que la mostra que has aconseguit és pura o està mesclada amb alguna altra molécula?
Extracció d'ADN
No es tracta d'una mostra pura, sinó que obtenim una barreja d'ADN i ARN.

QUE VAGI BÉ LA JORNADA!!!
Verònica Cruz

dilluns, 30 de març de 2020

BIOLOGIA / GEOLOGIA 4t ESO TREBALL OPCIONAL 5a PART

Bon dia nois i noies,

Avui us porto una activitat diferent, referent a la part de geologia que hem donat en temes anteriors.
Llegiu el text i contesteu les següents activitats:


EL DETECTIU DEL GEL


Foto El Mundo el dectectiu del gel


El gel és el fòssil del clima. Un veritable arxiu que permet als científics investigar com era el clima fa milers d’anys i comparar-ho amb les variacions que s’estan produint en l’actualitat.

Richard Alley (Ohio, 1957) és un dels detectius del gel més veterans i prestigiosos del planeta, i, a les mostres que pren, cerca les claus per entendre com es comporten les masses gelades i les seves conseqüències en el clima. El glaciòleg nordamericà ha estat guardonat amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement, en la categoria de Canvi Climàtic, que ha estat decidit aquest divendres a Madrid. «Investigar el gel és fascinant. Els canvis que s’estan produint afecten tothom, perquè tots interactuem amb el clima», ha explicat aquest matí durant una roda de premsa telefònica des del seu despatx a la Universitat de Pennsilvània (EE. UU.), de la qual és catedràtic.

Les proves que han d’interpretar els geòlegs es diuen testimonis i s’obtenen mitjançant la perforació de les capes gelades, sobretot de l’Àrtic i l’Antàrtida. Com si es tractés d’un llibre, els permeten llegir la història de la nostra atmosfera, inclosos els canvis abruptes que s’han produït, un dels aspectes més destacats que ha descobert Richard Alley. Fa 20 anys, va descobrir que, entre 12.800 i 11.500 anys enrere (durant un període anomenat Younger Drias), les temperatures a l’Atlàntic Nord van variar uns deu graus en pocs anys. Posteriorment, va detectar que el mateix fenomen es va produir també fa 8.200 anys. «Ens va sorprendre molt que fos tan ràpid», assegura. Per això el científic és un ferm partidari de la dita «val més prevenir que curar» i advoca per prendre mesures preventives que ens ajudin a fer front a possibles canvis bruscs en el clima, perquè res no ens assegura que el canvi climàtic es produeixi gradualment, que el veiem venir i ens puguem preparar. Així, considera més prudent «esperar el millor, però preparant-nos per al pitjor dels casos ». Creu que caldria adoptar la mateixa actitud que quan conduïm: «Quan seiem al cotxe, no partim del fet que tindrem un accident de trànsit, però ens posem el cinturó de seguretat per si es produeix un canvi brusc.»

Les respostes que ens està donant la ciència, argumenta, ens ajudaran a prendre decisions més sàvies. Aquest coneixement, afegeix, «el podem fer servir per millorar l’economia i el medi ambient». I és que, segons adverteix, a mesura que augmenti el grau d’escalfament, també ho faran els costos. «Com més gran sigui el canvi climàtic, més difícil serà adaptar-s’hi.» No obstant això, admet que tenen limitacions en el seu coneixement sobre el clima: «Estem aprenent molt i ràpidament sobre aquest tema, però encara no tenim totes les respostes.» Les glaceres de l’Antàrtida occidental centren l’atenció d’Alley, que al llarg de la seva carrera ha fet més d’una desena d’expedicions a aquest continent i a Groenlàndia, on intenta esbrinar la possible evolució futura de les grans masses de gel terrestre.

Cimeres del clima El geòleg ha participat en tres dels cinc informes del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC), el grup d’experts que elabora els informes en els quals es basen els polítics per negociar durant les cimeres sobre el clima. A la propera cita de l’ONU a París, a final del 2015, els països hauran de signar un nou protocol que substitueixi el de Kyoto: «Jo no sóc polític ni gestor, sóc geòleg. I no m’agrada dir-los què han de fer. El que espero és que els polítics facin la seva feina. I sabem que si escoltem la ciència ens anirà millor», afirma. Alley, que amb només 30 anys va establir un nou paradigma sobre com funcionen els sistemes de les glaceres, com flueixen i com responen al canvi climàtic, considera que «hi ha moltes proves que mostren que s’està produint un escalfament en els últims 30 anys, a causa, fonamentalment, de l’acció humana». «En pocs centenars d’anys hem cremat els combustibles fòssils que s’han anat acumulant durant centenars de milions d’anys. Estem provocant un canvi enorme», assenyala.


PER ENTENDRE MÉS:


COM EL GEL CONSERVA LA «SIGNATURA» DEL CLIMA PASSAT

Les capes o estrats de gel (amb espessor de mil·límetres o centímetres) que formen les glaceres provenen de la compactació dels dipòsits anuals de neu del passat. En acumular-se les unes sobre les altres, aquestes capes han aconseguit espessors superiors a 3.000 m a l’Antàrtida.

Els petits cristalls de neu fresca s’entrellacen i deixen amples espais (porus) entre ells. En els antics porus s’observen bombolletes aïllades, que contenen atrapat l’aire que regnava durant la nevada original. Si analitzem la composició química d’aquest aire i, en particular, els gasos d’efecte hivernacle, com ara el metà, el CO2 i els òxids de nitrogen (NOx), podem estimar quina era la temperatura mitjana de la Terra en una època determinada.

Un altre rastre són pol·lens com els de la Dryas octopetala, una petita planta àrtica la presència de la qual en testimonis de sòl i sediment lacustre marca un brusc i intens episodi fred enmig de períodes més càlids.

Els sondejos no han arribat encara fins a la base dels casquets per diversos problemes: tecnològics, financers, ecològics (temor de contaminar mitjans i ecosistemes verges) i, per descomptat, condicions ambientals extremes.

Fins ara es coneix la història climàtica dels últims 460.000 anys (estació Vostok a l’Antàrtida), però els sondejos han penetrat ja en estrats més antics i els equips de diverses nacions n’estan estudiant les mostres.

ACTIVITATS:

1. Situa la realitat d’aquest article: data de publicació, llocs on succeeixen els fets descrits  i repercussions socials de la recerca en cas que les tingui.

2. Cerca el significat en el text o en altres fonts dels termes següents: fòssil, glaciòleg, testimoni, preventiu, protocol de Kyoto, era glacial i període interglacial.

3. Alley va dir que «a la propera cita de l’ONU a París, a final del 2015, els països hauran de signar un nou protocol que substitueixi el de Kyoto». Cerca informació sobre aquest protocol i elabora un petit informe: els seus objectius, quan i on se signaria, any d’entrada en vigor, països compromesos, grau de compliment dels acords aconseguits indicant expressament el compliment a Espanya, perspectives…

4. En quin sentit l’activitat del geòleg es pot comparar amb la del detectiu? Creus que hi ha alguna afinitat de mètode entre cercar indicis d’un delicte i rastres del culpable, i cercar rastres d’esdeveniments naturals del passat?

5. En citar a Alley, l’autora escriu: «Hi ha moltes proves que mostren que s’està produint un escalfament en els últims 30 anys, a causa, fonamentalment, de l’acció humana.» I l’autora de l’article afegeix: «la prova principal és que estem emetent a l’atmosfera quantitats enormes i creixents de “gas hivernacle”». Com s’ha arribat a això? Quines activitats humanes són les responsables d’aquestes emissions?

6. L’escalfament dels últims 30 anys ha fet fondre gel a les glaceres de casquet i de muntanya (als Alps i a l’Himàlaia estan visiblement en regressió). Què passarà si aquest procés continua?

7 .«Estem aprenent molt i ràpidament sobre el canvi climàtic, però encara no tenim totes les respostes». Gairebé tots els científics comparteixen aquesta frase d’Alley, però hi ha encara els qui neguen que hi hagi un problema amb el clima, que encara no ha arribat el moment de prendre decisions o iniciatives, i que cal esperar a que «es tinguin totes les respostes»  o almenys se’n sàpiga més. Quina és l’actitud correcta: fer alguna cosa ja per impedir un escalfament excessiu o esperar?

8. Fes un resum d’aquesta notícia i extreu un parell d’idees que et resultin particularment interessants.


QUE TINGUEU UN BON INICI DE SETMANA

Verònica Cruz 😊

divendres, 27 de març de 2020

BIOLOGIA / GEOLOGIA 4t ESO: CORRECCIÓ TREBALL OPCIONAL 2a PART

Bon dia nois i noies!!!

Avui corretgirem l'activitat 2


CORRECCIÓ:

Podeu fer clic aquí per visualitzar el següent. Observeu-lo detingudament i a continuació intenta respondre les següents preguntes que et proposo:



1. Estem veient un conjunt de cèl·lules. Unes en repòs i altres en divisió cel·lular. Pots identificar quines s'estan reproduint? Explica en què et bases per saber-ho.

S'aprecia un conjunt de cèl·lules, unes amb moviment i altres no. Les que tenen moviment són les que s'estan dividint.

2. En les cèl·lules eucariotes, la divisió cel·lular comprèn dos processos de divisió, la del nucli i la del citoplasma. En aquest video quina d'elles es pot apreciar?

En aquest vídeo es pot apreciar la divisió cel·lular i la del citoplasma, ja que al final del procés es veu com d'una cèl·lula acaben formant-se dos i separant-se.

3. Abans d'iniciar-se la divisió del nucli, l'ADN es duplica, però els cromosomes no es poden veure perquè la cromatina encara no s'ha condensat. També es dupliquen el centrosoma (orgànul que li serveix a la cèl·lula per reproduir-se) i, si la cèl·lula és animal, els centríols. Pots apreciar aquesta duplicació de l'ADN al vídeo? Aquesta duplicació de l'ADN es produeix dins del procès mitòtic o abans? Raona la teva resposta.

Nosaltres la duplicació de l'ADN no la podem observar, perquè com bé diu l'enunciat fins a la profase no es condensa la cromatina i es formen els cromosomes, que són el que nosaltres podem veure. I com també diu l'enunciat, la duplicació de l'ADN es dóna al final de l'interfase i no dins de la divisió mitòtica.

4. A la profase o primera fase de la mitosi, la cromatina (filaments d'ADN) es comença a condensar i a formar els cromosomes. El nuclèol i la membrana nuclear desapareixen i es comença a constituir el fus acromàtic. Pots apreciar aquesta fase al vídeo? Realitza un dibuix esquemàtic del que estàs observant.

Adjunto imatge del video on la cèl·lula es troba en la profase.

5. A la metafase o segona fase de la mitosi, els cromosomes, totalment condensats, es disposen al centre de la cèl·lula formant la placa equatorial, i s'adhereixen pel centròmer a les fibres del fus acromàtic. Pots apreciar aquesta fase al vídeo? Realitza un dibuix esquemàtic del que estàs observant.

Adjunto imatge del vídeo on la cèl·lula es troba en la metafase

6. A l'anafase les cromàtides germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols oposats de la cèl·lula arrossegades pels filaments del fus acromàtic. Pots apreciar aquesta fase al vídeo? Realitza un dibuix esquemàtic del que estàs observant.

Adjunto imatge del vídeo on la cèl·lula es troba en l'anafase

7. A la Telofase reapareix el nuclèol i es comença a formar la membrana nuclear. Desapareix el fus acromàtic i els cromosomes es descondensen per constituir de nou la cromatina. Pots apreciar aquesta fase al vídeo? Realitza un dibuix esquemàtic del que estàs observant.

Adjunto imatge del vídeo on la cèl·lula es troba en la telofase

8. Aquestes cèl·lules que veiem al vídeo de quin organisme creus que són, d'un organisme animal o vegetal? En quines característiques fisiològiques t'estàs fixant per poder raonar aquesta pregunta?

Aquestes cèl·lules corresponen a cèl·lules eucariotes animals i ens podem basar en la seva forma irregular i subesfèrica. Les cèl·lules eucariotes vegetals són fàcilment reconeixibles perquè tenen formes polièdriques, La seva membrana plasmàtica està envoltada d'una paret cel·lular de cel·lulosa, que les atorga rigidesa, perquè es pugui defensar d'enemics. Ja que elles no tenen movilitat com les eucariotes animals, disposen d'aquesta paret de forma regular que les proporciona protecció.

9. Es tractarà d'un organisme diploide o haploide? Recorda que el cicle dels haploides és propi de les algues i dels fongs unicel·lulars. En les espècies en què els individus adults són haploides, aquests, mitjançant la mitosi, generen gàmetes haploides, els quals es fusionen per formar el zigot diploide, que immediatament es divideix per meiosi per generar nous individus haploides.
El cicle dels diploides és característic de gairebé tots els animals, molts protozous, algunes algues i certs fongs. En les espècies en què els individus adults són diploides, aquests per meiosi, generen gàmetes haploides i, després de la fecundació, s'origina un zigot diploide que mitjançant mitosis successives dóna lloc a un individu adult també diploide.

Es tractarà d'un organisme diploide format en la majoria, per cèl·lules diploides (que es divideixen la mitosi) a excepció de les seves cèl·lules sexuals, que seran haploides.


Que tingueu un bon cap de setmana nois!!!😃

Verònica Cruz

dimecres, 25 de març de 2020

BIOLOGIA / GEOLOGIA 4t ESO: TREBALL OPCIONAL 4a PART

Benvolguts alumnes,

Maqueta d'una cèl·lula eucariota animal

Avui aprofitarem per repassar el tema de l'organització cel·lular dels éssers vius.
Us proposo que aneu omplint fitxes. Aquestes pertanyen a coses explicades a classe, per tant us recomano que les fitxes que avui us adjunto, les imprimiu i les inserteu al dossier, ja que serviran per preparar el control del tema a la tornada. A part d'activitats, també us penjo esquemes conceptuals molt interessants que us ajudaran a sintetitzar les idees estudiades i un exercici tipus test. Aquests també els podeu incloure al dossier. De segur que us serviran:



- Esquema conceptual 

- Resum de conceptes clau

- Esquema de la cèl·lula procariota i l'origen de la cèl·lula eucariota.

- Examen tipus test (no cal contestar si la pregunta no està explicada a classe, com la meiosi).

-Cèl·lula eucariota animal

-Cèl·lula eucariota vegetal

- Nucli cel·lular




Que tingueu una bona jornada!

Verònica Cruz 😀


dimarts, 24 de març de 2020

BIOLOGIA / GEOLOGIA 4t ESO: CORRECCIÓ TREBALL OPCIONAL 1a PART

Benvolguts alumnes,

Espero que hàgiu posat moltes ganes en contestar els treballs que us he anat proposant. Perquè poguem anar avançant, us proposo que fem una correcció. D'aquesta manera podreu comprovar com heu anat contestant i saber on heu tingut algun problema.
En aquesta entrada corretgirem el primer treball proposat:


ACTIVITATS LECTURA  senyora Henrietta Lacks

1. Busca informació a internet sobre la investigació del doctor George Otto Gey. Realitza un informe amb les idees i els avenços sobre les cèl·lules cancerígenes anomenades HeLa.


 Investigació del doctor George Otto Gey


Gey, pioner en cultiu de teixits, va néixer a Pittsburgh. Va rebre la seva llicenciatura en 1921 de la Universitat de Pittsburgh. Es va matricular a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins en 1922, però a causa de restriccions financeres va ajornar completar el seu títol de metge. Entre 1923 i 1929, Gey va ser investigador de el càncer a l'Hospital Columbia a Milwaukee. Mentre hi va ser, va conèixer i es va casar amb Margaret Finney Koudelka.

Gey va tornar a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins en 1929, on va ser nomenat director de Laboratori de Cultura de Teixits en el departament de cirurgia. Gey va completar la seva MD en 1933. Va servir en la facultat de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins ia l'Escola d'Higiene i Salut Pública i va ser director de l'Laboratori d'Investigació de l'Càncer Finney-Howell a l'Hospital Johns Hopkins.

George i Margaret Gey van desenvolupar tècniques per filmar i fotografiar el creixement cel·lular dins de tubs d'assaig. La seva investigació va produir nous desenvolupaments en cultiu d'òrgans i cèl·lules, citologia intracel·lular i de membrana, i investigacions in vitro en endocrinologia, oncologia i virologia. Les innovacions particulars van incloure el manteniment in vitro d'òrgans i teixits hormonals, la tècnica del "tub giratori" de cultiu cel·lular i la nutrició de les cèl·lules en extractes de teixits i fluids corporals.

La investigació de Gey es va centrar en mostres de teixit que va obtenir de diverses divisions de l'hospital. El 1951, el departament de patologia ginecològica va proporcionar a Gey mostres de teixit d'una biòpsia d'un tumor cervical. Amb aquestes cèl·lules, Gey va poder conrear el primer cep contínua de línies cel·lulars humanes. La font d'aquesta soca va ser una mostra de teixit de Henrietta Lacks, una pacient afroamericana de trenta-un anys. Aquesta línia cel·lular, anomenada HeLa per Lacks, ha contribuït des de llavors a milers d'estudis científics, inclòs el desenvolupament de la vacuna contra la poliomielitis en la dècada de 1950, i a la investigació actual sobre el genoma humà.

Gey va ser el fundador i primer president de la Tissue Culture Association. Va dedicar els últims anys de la seva carrera a advocar per la investigació de teixits. George i Margaret Gey van ajudar a fundar el Centre de Ciències Cel·lulars W. Alton Jones a Lake Placid, Nova York.

 Informe amb les idees i els avenços sobre les cèl·lules cancerígenes anomenades HeLa.

Molt conegudes en l'ambient científic, les cèl·lules HeLa poden considerar-se la primera línia de cèl·lules humanes immortals. Porten més de 50 anys servint de font d'investigació en el camp mèdic i segueixen tan fresques com el primer dia. Entenent sempre el que significa "ser immortal" per a una cèl·lula. Anem a conèixer a aquestes desafiants mostres de la biologia imparable i de la trista història humana que hi ha darrere.

Gey va ser el fundador i primer president de la Tissue Culture Association. Va dedicar els últims anys de la seva carrera a advocar per la investigació de teixits. George i Margaret Gey van ajudar a fundar el Centre de Ciències Cel·lulars W. Alton Jones a Lake Placid, Nova York.
Es deia Henrietta Lacks. Va néixer l'1 d'agost de 1920 a Roanoke, Virginia (EUA). De raça negra, aquesta dona va triar una mala època per venir a el món, però després d'una atrafegada vida, va trobar un bon marit i una nombrosa família. Hi havia aconseguit arribar a una situació estable i les coses semblaven marcharle bé, fins que li van comunicar la terrible notícia: càncer d'úter terminal. El tumor era tan maligne que el seu progrés va deixar atònits als metges i als Henrietta, amb vuit mesos de vida. Es van intentar tot tipus de teràpies, però amb 31 anys d'edat i cinc fills, tres d'ells encara en el bressol, Henrietta moria a l'hospital Jonh Hopkins el 4 d'octubre de 1951. Aquesta, que podria ser una història d'allò més comuna , es torna una fita quan el jove metge George Gey es fa amb un cultiu de les resistents cèl·lules extretes de l'tumor d'Henrietta i declara als mitjans de comunicació que té a les mans el cultiu continu d'un teixit tumoral humà, la primera línia cel·lular immortal de la història. Gey i Henrietta ni tan sols havien arribat a conèixer-se. El material biològic pertanyent a la morta havia passat a mans dels metges que la tractaven i d'aquests, a les provetes de Gey. Les observacions d'aquestes mostres cel·lulars els havien portat a una conclusió sorprenent: eren immortals.

Henrietta Lacks


Gey les va batejar com a cèl·lules HeLa, en principi creient que provenien d'una dona anomenada Helen Lane, però no va ser fins a 20 anys mes tard quan es va saber que en realitat partien d'una ciutadana negra pobra que havia mort el 1950. Gràcies a les investigacions de Gey, aquestes cèl·lules es van conèixer a tot el món. La seva particular característica les feia molt atractives per a la investigació mèdica. No coneixia cap tipus de cèl·lula que pogués sobreviure fora de l'suport vital humà i que, a més, es multipliqués indefinidament. Recordem que les cèl·lules normals es divideixen fins a l'anomenat "límit de Hayflick" que en les cèl·lules humanes és d'unes cinquanta vegades, però les cèl·lules HeLa s'ho salten a la torera. D'alguna manera, són immortals. No envelleixen. Mentre se'ls proporcioni l'entorn adequat segueixen creixent i dividint-sempre que tinguin nutrients, oxigen, espai i algun mitjà de desfer dels seus residus. De fet, desenes de laboratoris avui dia segueixen treballant amb aquesta línia de cèl·lules que van partir de l'tumor original fa ja 50 anys. Les HeLa, a més de posseir aquesta característica de multiplicar eternament, també presenten una resistència inusual. Es divideixen en 24 hores i doblen el seu nombre tan ràpidament que sorprenen. Són tan agressives que poden contaminar un cultiu qualsevol amb una sola cèl·lula HeLa.

Las HeLa no coneixen l'apoptosis i es multipliquen indefinidament


Avui els investigadors sospiten que el seu creixement agressiu i la seva resistència a l'apoptosi es deuen principalment a una combinació de papil·lomavirus 18 que produeix una proteïna que degrada p53 sense mutar, i d'alteracions diverses en els cromosomes 1, 3, 5 i 6. Però ningú sap encara exactament per què les HeLa tenen aquestes característiques de supervivents nates, sense permís de la natura.

El treball de Gey va revolucionar el món de la biomedicina. Equips de tot el planeta desentranyen els processos cancerosos i genètics gràcies a les cèl·lules d'Henrietta, i moltes d'aquestes investigacions relacionats amb premis Nobel. Jonas Salk i els seus col·laboradors van aconseguir per primera vegada fer créixer el virus de la poliomielitis a les prolífiques HeLa, el que va permetre desenvolupar un test de diagnòstic i la vacuna salvadora. Les HeLa han estat presents en destructius assajos atòmics i en els primers vols a l'espai, comprovant la seva resistència a la gravetat zero. Avui dia, no hi ha un banc de teixits on no s'emmagatzemin vials congelats amb la inscripció HeLa o un laboratori de cultius on l'herència immortal de Henrietta no ocupi algun flascó en l'incubador. Qui no les fa servir per estudiar el càncer o la fisiologia cel·lular, les utilitza com a línia de control per la seva facilitat de cultiu i la seva docilitat de maneig. Es calcula fins i tot, que la massa de cèl·lules que hi ha en l'actualitat podrien formar centenars de vegades la massa de el cos de la pròpia dona que les va engendrar. I per descomptat, vendes bilionàries d'aquest "producte" que els laboratoris compren sense reparar en despeses. La família d'Henrietta mai va obtenir cap benefici econòmic de tot això.

Aquestes cèl·lules que Henrietta "donar" sense saber-ho (la seva família es va assabentar 24 anys després) han contribuït a uns avenços espectaculars en la medicina i la genètica. Centenars de laboratoris de tot el món porten l'estendard genètic de la que va viure i va morir fa més de 50 anys en una petita localitat anomenada Lackstown, a Virgínia. Allà es troba la tomba sense nom, al costat de la casa de la seva infància, que enterra les restes d'aquesta dona excepcional, que la ciència tot just recorda i no obstant això, mentre llegeixes aquestes línies, les seves cèl·lules segueixen creixent i multiplicant-se en nom de millorar la qualitat de vida de gent anònima que mai coneixerà ni el nom de la seva benefactora. La venjança d'Henrietta vindrà a la irònica idea que quan nosaltres ens haguem anat, ella encara seguirà vivint en milers de provetes de tot el món.

Webgrafia 1
Webgrafia 2

2. Per quin motiu penses que aquestes cèl·lules d'HeLa, tal i com explica el text, es divideixen continuament a l'interior d'una proveta? Què significa que aquestes cèl·lules tinguin una línia de creixement immortal? Com és aquest creixement? Creus que la cèl·lula necessitarà invertir molta energia per realitzar aquest creixement anòmal? Investiga a internet i respon a aquestes preguntes.

En el moment en què Henrietta va consultar, el Dr Richard W. TeLinde, distingit ginecòleg i investigador de l'Hopkins, estava tractant de provar que tots els càncers de coll uterí tenien un origen comú. En aquest moment de la medicina es distingien dos tipus: invasiu i no invasiu, considerats cada un com tipus de càncer diferent. I cada un d'ells tenia tractament i pronòstic diferent. TeLinde sostenia que eren el mateix, només que en diferents etapes.

Ningú va semblar prendre-ho en compte, però ell va dissenyar un estudi per provar la seva teoria i d'aquesta manera actuar abans sobre els càncers cervicals i de pas disminuir les altes taxes de mortalitat associades. Va començar prenent biòpsies dels colls uterins dels pacients amb càncer (tant invasiu com no invasiu) i va descobrir que el 62% de les pacients amb càncer invasiu va tenir un no invasiu diagnosticat per biòpsia abans.

Això el va portar a pensar que si podia conrear les cèl·lules dels colls uterins, tant les normals com les dels càncers in situ i les dels invasius, podria recrear en un laboratori l'evolució d'aquestes cèl·lules i demostrar que eren un continu. I si això era demostrable in vitro, podia justificar un tractament més agressiu de les formes inicials de càncer i per tant, disminuir la seva taxa de mortalitat. No obstant això, per a això necessitava de cèl·lules aïllades que seguissin vives.

El Dr George Gey era en aquest moment el director de Departament de Cultiu Cel·lular de l'John Hopkins. Un home enginyós, actiu i líder en el seu camp, estava obsessionat amb la creació d'un cultiu cel·lular immortal d'origen humà. Ja s'havia aconseguit un en rates, però humà encara no. Així que quan el Dr. TeLinde li va comunicar a Henrietta la seva intenció, ella va acceptar provar cultivar cèl·lules de biòpsies de coll uterí immediatament.

Havien rebut diverses mostres cel·lulars de càncers cervicals uterins i les cèl·lules deixaven de dividir-als pocs dies i els cultius morien. Aquesta situació seria coneguda després com la llei o límit de Hayflick en honor a l'investigador Leonard Hayflick qui va demostrar que sense importar el tipus cel·lular, després de 50 divisions les cèl·lules deixaven de dividir-se i morien.

Quan es van enviar les cèl·lules de càncer de Henrietta a el laboratori del Dr. Gey, es van processar segons el protocol habitual i la seva mostra va passar de dir-Henrietta Lacks a HeLa, mantenint les dues primeres lletres del seu nom i el seu cognom. D'aquesta manera s'identificava l'origen de la mostra i la seva codificació interna. Després es van posar en cultiu segons les tècniques dissenyades pel Dr. Gey i va començar la multiplicació.

Al principi el ritme de creixement dels cultius va ser alt, però el Dr. Gey esperava pacientment que passés la mort d'aquestes cèl·lules. No obstant això no va ser així, i les cèl·lules es van duplicar a ritme constant cada 24 hores. El Dr Gey llavors va demanar noves mostres de teixit d'Henrietta mentre estava hospitalitzada i van mostrar la mateixa conducta. Ho havia aconseguit, havia aconseguit una línia cel·lular immortal.

Paral·lelament a aquests esdeveniments, el 1951 Estats Units estava enmig de la pitjor epidèmia de poliomielitis de la seva història. La quantitat de casos i les seqüeles eren aclaparadores. Per això va ser tan important quan un investigador de la Universitat de Pittsburgh, Jonas Salk, el 1952 va anunciar que estava desenvolupant una vacuna contra la poliomielitis. No obstant això necessitava provar-la abans d'iniciar els programes de vacunació. I va ser aquí on el Dr. Gey va albirar una de les primeres situacions d'aplicació pràctica de la línia cel·lular acabada de descobrir. Amb el suport d'altres científics va demostrar que les cèl·lules HeLa eren especialment susceptibles a la infecció pel poliovirus i per tant van provar ser el pacient ideal en el qual provar la vacuna. A més les cèl·lules HeLa eren poc exigents per a cultiu i transport, pel que va poder enviar mostres d'aquest cultiu cel·lular a pràcticament tot el món.

En Tuskegee, que seria conegut com un dels llocs en què es va dur a terme un dels seguiments documentats més vils de la història (que va estudiar la història natural de la sífilis en població de color, sense rebre tractament), es va instal·lar la fàbrica de cèl·lules HeLa més gran de món. D'aquesta manera es va poder provar la vacuna i aconseguir que a l'abril de 1955 s'anunciés a el món l'existència de la primera vacuna efectiva contra la poliomielitis. El temps de les cèl·lules HeLa havia començat.
  

Límit de Hayflick: Leonard Hayflick va ser el científic que va mostrar que les cèl·lules normals només poden dividir un nombre determinat de vegades, i que aquest nombre ronda les 50 divisions. Al principi aquesta hipòtesi va ser rebutjada, i els investigadors seguien pensant que el problema dels seus cultius era al mig que usaven. Però en realitat el que passava moltes vegades era que aquestes cèl·lules, simplement, estaven programades per no viure més. L'explicació d'aquest límit no va arribar fins als anys 90, quan es va estudiar el enzim telomerasa. En breu: en cada divisió cel·lular els cromosomes perden una mica d'ADN pels extrems, perquè a la fi no tenen el motlle suficient per duplicar-se. Per protegir-se d'aquesta pèrdua, cada cromosoma té a la part final una espècie de "caputxó protector". Aquest no és més que una seqüència d'ADN que no té informació, que es va perdent amb cada divisió i que evita que es perdin les zones que sí que són veritablement informatives. Aquests caputxons reben el nom de telòmers (ahà), i quan es perden definitivament, la cèl·lula es programa per morir mitjançant un mecanisme anomenat apoptosi (o suïcidi cel·lular) que és de gran importància, ja que protegeix a la cèl·lula de l'acumulació d'errors que es produeixen quan es divideixen massa vegades.

Cèl·lules HeLa dividint-se


Però llavors algú podria preguntar-se: i les cèl·lules cancerígenes, no es divideixen sense parar?. Doncs sí, i en part ho fan gràcies a l'enzim telomerasa. La funció d'aquesta és recompondre la part perduda d'ADN en cada divisió, de manera que sempre es torna a l'estat original. Per això ara la telomerasa serveix com a marcador tumoral en alguns tipus de càncer. Per això la primera línia cel·lular provenir d'un tumor. Per això la periodista científica Rebeca Skloot ha escrit un llibre sobre això, titulat "La vida immortal de Henrietta Lacks" i per això ara aquesta història s'entrellaça amb la seva gent.




MANERES DE PENSAR. Anàlisi científica.
La mort cel·lular programada

1. COMPRENSIÓ LECTORA. Explica amb les teves paraules per què és necessari el procés d'apoptosi en els organismes.

La apoptosis es el proceso de muerte celular programada. Tiene lugar durante las primeras etapas de desarrollo para eliminar las células innecesarias, por ejemplo, las que se encuentran entre los dedos cuando se desarrolla una mano. En los adultos, la apoptosis se usa para deshacerse de las células que han sido dañadas irreversiblemente. La apoptosis también juega un papel importante en la prevención del cáncer. Si, por alguna razón, se evita la apoptosis, esto puede dar lugar a una división celular incontrolada y, por consiguiente, al crecimiento de un tumor.

Apoptosis
Webgrafia 5


2. UTILITZA LES TIC. A l'embrió humà, els dits dels peus i les mans es van formant a mesura que les cèl·lules que formen les membranes interdigitals es van morint per apoptosi. Cerca més exemples d'aquest procés en vertebrats.


Exemples d'apoptosis en vertebrats
Webgrafia 6